IES MOLÍ DE LA VILA CAPELLADES INFORMÀTICA 4r ESO FEM RECERCA. MEMÒRIA ESCRITA
IES MOLÍ DE LA VILA CAPELLADES INFORMÀTICA 4r ESO FEM RECERCA. MEMÒRIA ESCRITA PORTADA La portada és la font que permet identificar el treball. S’ha de tenir en compte: Elements texturals: títol, autor, data... Elements de disseny i estil: tipografia, marques d’aigua, colors,... S’ha de procurar la claredat i sobrietat. Les dades que s’hi han de fer constar depenen del tipus de treball, però algunes de les fonamentals són: títol del treball (subtítol si convé) autor/a assignatura professor/a grup i curs acadèmic ÍNDEX El treball ha de tenir un sumari on se’n detallin els apartats i subapartats i la pàgina on s’inicien. El sumari no és necessari en els treballs que tenen un únic apartat o que són breus. Si el treball inclou il·lustracions, imatges, taules i/o gràfics s’ha d’incloure l’índex corresponent. Exemple: INTRODUCCIÓ: què vull fer?, què em proposo d’investigar i com? 2 1. Tema de recerca: ✔ Explicació del tema de recerca o problema que es vol abordar (justificació del títol). ✔ Interès personal de la qüestió (com s’hi va arribar, motivació personal, etc.). ✔ Interès objectiu o científic de la qüestió. ✔ Procés que s’ha seguit fins arribar a acotar-lo definitivament (decisions preses i el perquè). 2. Objectius del treball: cal especificar els objectius, és a dir, descomposar el tema o problema general en tres o quatre aspectes concrets. Els objectius s’indiquen amb frases que comencin amb un verb com ara: conèixer, saber, Comprendre, analitzar,informar-me, buscar, o similars. Per exemple, per abordar el problema del Bullying a l’institut podríem establir els objectius següents: conèixer el significat de la paraula, l’arrel d’aquestes conductes i les seves conseqüències, conèixer l’opinió d’alumnes i professors sobre el tema, detectar actituds i conductes d’assetjament dins de l’aula i fora de l’aula (pati, esports, etc.)... 3. Metodologia: es tracta d’explicar quina estratègia metodològica es vol seguir. Bàsicament, cal justificar les fonts d’informació i els procediments de recerca, és a dir, quin tipus d’informació es busca, d’on i com s’obtindrà i què es vol fer amb ella (experiment, enquesta, recull de dades per observació, buidat d’arxius, hemeroteques, anàlisi d’obres artístiques o textos literaris, etc.). 4. Estructura del treball: presentació i justificació de l’índex, és a dir, de les parts del treball i dels documents que s’hi trobaran (breu resum o presentació del contingut de cada apartat, annexos, etc.). COS DEL TREBALL Es desenvolupa el contingut principal del treball, organitzat en apartats o seccions. Depenent del tipus de treball constarà d’un apartat teòric i un apartat de recerca. El cos del treball no pot ser una còpia de les fons. Es tracta de fer una síntesis personal de la recerca documental. Segons les dimensions del treball cada apartat o secció ha de començar en una pàgina nova. Per assegurar que això sigui així fem servir salt de pàgina. Els diferents apartats del treball i la seva estructura s’han de poder distingir per mitjà de la numeració o de cossos o tipus de lletra diferenciats. Tanmateix, no s’ha de fer un ús abusiu de les famílies tipogràfiques i dels cossos de lletra. El treball s'ha de redactar i presentar d’acord amb els criteris que guien el treball científic. Una estructura acurada, la redacció fluïda, clara i concisa, el rigor en els plantejaments, les citacions correctes, etc. són elements clau en l’elaboració de treballs acadèmics que en milloren els resultats i la lectura. Recomanacions, per escriure frases clares i correctes: L’extensió mitjana d’una frase ha de ser de 15 a 30 mots. Vigila les frases llargues de més de 30 mots. Elimina les paraules i frases irrellevants i deixa només les imprescindibles. Les frases explicatives no han de separar paraules que estiguin relacionades. Utilitza l’ordre més planer de les paraules: subjecte, verb i complements. Col·loca la informació més rellevant al principi de la frase. No utilitzis excessivament formes passives ni negacions. L’estil de discurs natural. Si és possible, redacta en forma personal o directa però respectant el nivell i correcció exigides pel treball. Definir l'estructura i els elements clau que es volen introduir en cada apartat abans d’iniciar la redacció del text, tot i que no cal començar a redactar el treball ni per la introducció ni pel primer capítol. Sovint la introducció és el darrer apartat que es redacta. Les opinions pròpies es poden introduir amb expressions del tipus «Considero que...», «Opino que... ». 3 També es pot utilitzar, sobretot en treballs de grup, el plural de modèstia («Podem concloure que...», «La bibliografia que hem consultat...»). Per als treballs acadèmics, la forma més habitual ha de ser la impersonal —«Es pot considerar que... », «Es pot pensar que... ». 4 CONCLUSIONS Les conclusions tenen el caràcter d’un resum o síntesi de resultats en què s’espera que s’exposi sintèticament allò que s’ha fet i fins on s’ha arribat, però també és necessari fer una valoració del propi procés de recerca i analitzar les causes dels seus èxits, fracassos i limitacions. Allò que és fonamental en les conclusions doncs, és que recullin els objectius que s’han proposat a la introducció, explicitant fins a quin punt s’han assolit i per què. Aquestes són algunes de les qüestions que es poden abordar en l’apartat de conclusions: Recull i presentació sintètica dels resultats obtinguts. Valoració dels resultats: per què és important o significatiu allò que s’ha trobat o aconseguit? Valoració de l’estratègia metodològica aplicada: d’on es partia i on s’ha arribat?, s’ha pogut respondre satisfactòriament la pregunta inicial de forma completa o parcial?, s’han assolit els objectius proposats?, fins on s’ha arribat i per què? Incidències: imprevistos, obstacles i problemes que puguin haver aparegut durant la recerca, com han influït en el resultat i com s’han intentat resoldre. Prospectiva: com es podria prosseguir o refer la recerca per tal de millorar-la o fer-la avançar? Valoració de tot el procés de recerca i del què s’ha après. Reflexió personal: és desitjable també que es vagi una mica més enllà de la mera exposició objectiva de resultats, que s’entri en el terreny de la reflexió personal (possibles conseqüències pràctiques, implicacions generals i extrapolacions dels resultats obtinguts a d’altres àmbits, etc.). En aquest cas, és imprescindible explicitar que es tracta precisament de consideracions personals que no es desprenen directament dels resultats de la recerca. 5 BIBLIOGRAFIA I CITACIÓ DE LES FONTS D’INFORMACIÓ L’ús d’altres fonts en l’elaboració del treball s’ha de documentar. Els diferents materials que s’assenyalen en aquestes pautes donen criteris sobre com fer-ho. Les citacions d’un autor poden ser: Textuals: es fan entre cometes Parafrasejades En tots dos casos, les referències que les han d’acompanyar poden ser: Internes: a continuació del text i entre parèntesis, amb els elements mínims per poder identificar l'obra a la bibliografia i les pàgines on apareix Externes: com a nota a peu de pàgina o al final del text. S’ha de citar en la forma normalitzada tant en el cas dels recursos impresos com en els electrònics. http://crai.ub.edu/ca/que-ofereix-el-crai/citacions-bibliografiques/documents-impresos ANNEXOS Es fan servir per incorporar al treball la informació que creguis que no ha de formar part del cos del treball, perquè té un caràcter complementari o perquè és massa extensa: Resultats i buidatge d’enquestes Fotocòpies d’articles i textos subratllats Reportatge fotogràfic Fitxes sobre el tema Taules de dades Glossari terminològic Si el treball té més d’un annex, aquest han d’anar numerats i amb ordre. No convé abusar dels annexos i ser molt selectius en la informació que hi afegim. CONSELL ABANS DE LLIURAR EL TREBALL Utilitzar el corrector que ofereixen els programes de tractament de textos. Fer una lectura prèvia a la impressió i una lectura del text imprès. És útil acabar de redactar el treball amb uns dies d'antelació per poder fer-ne lectures espaiades en el temps. Compaginació correcta (epígrafs, marges, notes i peus de pàgina, interlineat, sagnat, numeració de pàgines, encapçalament, text justificat, il·lustracions...). Les referències bibliogràfiques i la bibliografia coincideix. L’índex general correspon amb la numeració de pàgina. L’índex d’il·lustracions/taules/gràfics és correcte 6 DEU ERRORS METODOLÒGICS MOLT COMUNS 1. Inadequació del problema escollit: l’alumne escull un problema poc rellevant o un problema que el sobrepassa i el desborda des del punt de vista intel·lectual o pràctic. 2. Vaguetat en la delimitació del problema i els objectius: no queda prou ben delimitat el problema que l’alumne es proposa d’abordar o no s’especifiquen prou bé els objectius concrets de la recerca. 3. Deficiències en l’elecció i disseny de la metodologia: manca d’una estratègia metodològica conscientment escollida i coherent, o bé l’estratègia metodològica escollida no és prou adequada o no ha estat aplicada amb el rigor necessari per tal d’abordar amb certes garanties d’èxit el problema escollit. 4. Deficiències en el marc teòric: l’alumne no ha fet un esforç suficient per informar-se sobre els elements teòrics necessaris per poder interpretar la informació. No defineix ni acota els conceptes teòrics que utilitza o aplica models uploads/Geographie/consells-memoria-escrita.pdf
-
18
-
0
-
0
Licence et utilisation
Gratuit pour un usage personnel Attribution requise- Détails
- Publié le Oct 08, 2022
- Catégorie Geography / Geogra...
- Langue French
- Taille du fichier 0.4230MB