Remerciez-le!

Remerciez @Admin pour avoir partagé cet document gratuitement, de la manière la plus simple, en partageant sur les réseaux sociaux.

TEMA 1 EL CONCEPTE DE FILOSOFIA: ELS SEUS ORÍGENS I PRIMERS REPRESENTANTS Índex

TEMA 1 EL CONCEPTE DE FILOSOFIA: ELS SEUS ORÍGENS I PRIMERS REPRESENTANTS Índex 1. Què és filosofia? Etimologia, expressions quotidianes, aproximació a possibles, definicions, utilitat, actitud pròpiament filosòfica… 2. Objectes d’estudi o grans branques de la filosofia. 3. La filosofia i altres modalitats de coneixement 3.1 Filosofia i coneixement ordinari o popular (doxa) 3.2 Filosofia i ciència 3.3 Filosofia i art 3.4 Filosofia i religió 3.5 Filosofia i mitologia 4. Introducció a la filosofia presocràtica 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Per què a Grècia? 1.- Factor econòmic i comercial: la filosofia apareix a la ciutat, que és un centre polític, però també comercial. Grècia era un país molt pobre i els seus habitants estaven abocats a immigrar, a comerciar amb altres pobles, a crear colònies llunyanes, a conèixer altres costums i altres déus. Això permet una flexibilitat intel·lectual, imprescindible per al desenvolupament de la filosofia. 2.- Factor social: a Grècia la ciutat es governa des de l’àgora. És en la plaça pública on la veritat es posa a debat, perquè el poder està més proper i es pot posar en qüestió. Mentre Egipte és un imperi i el faraó viu lluny, la ciutat produeix proximitat. Encara que Grècia va ser una societat esclavista, paradoxalment, el sistema produeix lleure - que segons Aristòtil és fonamental per al desenvolupament del pensament crític. 3.- Factor religiós: a Grècia els déus són 'de la ciutat' i cada ciutat té els seus propis déus i la seva estructura sacerdotal. No hi ha un cos organitzat de sacerdots que puguin impedir el debat públic mitjançant dogmes sagrats. 4.- Factor educatiu: en general, els ciutadans grecs sabien llegir i escriure, perquè alguns càrrecs polítics s'atorgaven per sorteig i això els donava un cert nivell de responsabilitat davant la ciutat. Encara que l'educació donava gran importància a la gimnàstica i a la música (bàsiques per a una societat guerrera), el fet que existís fins i tot un cert comerç de llibres -documentat des del s. V a. C. com a mínim- mostra una societat complexa. Origen històric de la filosofía Quan? Segles VI-V a. C. 2. Objectes d’estudi o grans branques de la filosofia. • És filla de la capacitat de sorpresa i de la necessitat d'assumir la consciència de la pròpia ignorància. 3. LA FILOSOFIA I ALTRES MODALITATS DE CONEIXEMENT • La filosofia té punts de contacte i diferències amb: - El coneixement ordinari o popular (sentit comú). - El coneixement científic. - La religió i el mite. - l’art i la literatura • S’assemblen en què són modalitats de coneixement i comparteixen alguns temes d’interès. Es diferencien per l’enfocament, el mètode i els resultats. FILOSOFIA I CONEIXEMENT ORDINARI coneixement ordinari filosofia enfocament És un coneixement espontani, poc fonamentat i, sovint, ingenu. És un coneixement rigorós, fonamentat i crític. mètode Es construeix a partir de les dades dels sentits i de les opinions més comunes de la societat. Desconfia de les dades dels sentits i de les opinions mancades de bones raons. resultats Coneixements pràctics, tot i que mancats de l’explicació o les raons del seu funcionament. Idees argumentades, tot i que aproximades i discutibles. FILOSOFIA I CIÈNCIA Diferències coneixement científic filosofia enfocament Planteja qüestions concretes i particulars que poden ser provades o demostrades. Aspira a explicar i predir. Planteja qüestions abstractes i generals que admeten més d’una resposta. Aspira a comprendre. mètode En l’àmbit de les ciències experimentals, el mètode és l’observació i l’experimentació. En les ciències formals, el càlcul i la demostració. No disposa d’un mètode que permeti avançar en la resolució dels problemes que aborda, més enllà de l’anàlisi i la discussió. Els seus mitjans són l’anàlisi, el raonament, la discussió. resultats Resoldres problemes amb informacions que poden ser provades i/o demostrades. Idees argumentades i discutibles, tot i que basades en bones raons. La filosofia no pot provar ni demostrar res. FILOSOFIA I CIÈNCIA Similituds • S'ocupen de respondre problemes que es planteja l’ésser humà en forma reiterada i per als quals és insuficient el coneixement vulgar (doxa). • Inclouen conceptes d'un alt nivell d'abstracció, per exemple: temps, espai, vida, etc. • Són racionals, crítiques i reflexives; cerquen fonamentar les seves afirmacions exclusivament per mitjà de la raó. FILOSOFIA I ART comparteixen es diferencien • temes, com l'interès per l’ésser humà, el sentit de la vida, la societat, etc.; • recursos, com la narració, la metàfora, el símbol, etc.; • intencions, com les d’informar, criticar, valorar, etc. • per la finalitat: l’art fonamentalment té una finalitat estètica (crear bellesa); la filosofia pretén conèixer i interpretar el món. • pels mitjans: l’art fa servir tècniques molt diverses de creació; la filosofia empra sobretot formes d’expressió literàries (assaig, etc.) i orals (conferències). • pel resultat: l’art fa activitats/productes bells. La filosofia aclareix idees, conceptes. FILOSOFIA I RELIGIÓ Similituds • Interès pels misteris de l’existència: l’origen del món, el sentit de la vida, el dolor i la mort. • Tenen una dimensión práctica: recomanen com viure. Diferències religió filosofia enfocament Accepta la fe i la revelació com a fonts de coneixement. Vol trobar respostes en el raonament i la discussió. mètode No admet la crítica racional. No accepta res que prèviament no hagi estat sotmès a crítica racional. resultats Els seus resultats pretenen ser vertaders i indiscutibles. Els seus resultats només són aproximats i discutibles. Dogmàtica No es dogmàtica FILOSOFIA I MITE Similituds entre filosofia i mitologia Diferències entre filosofia i mitologia Tipus de mites Quins mites clàssics coneixeu? Quines divinitats? 1ª Generació 2ª Generació 3ª Generació Persèfone • Deessa de la primavera, les flors, les estacions. • Deesa de l’Inframon contra la seva voluntat. Príap Déu dels horts, jardins fertilitat uploads/s3/apunts-2n-parcial.pdf