Remerciez-le!

Remerciez @Admin pour avoir partagé cet document gratuitement, de la manière la plus simple, en partageant sur les réseaux sociaux.

Generalitat de Catalunya Departamentd’En senyament Institut Can Puig Biologia 2

Generalitat de Catalunya Departamentd’En senyament Institut Can Puig Biologia 2n de Batxillerat Ecologia AUTO- AVALUACIÓ NOTA NOM I COGNOMS: DATA: Exercici 1 El cuc Chaetopterus variopedatus habita al mar, en zones costaneres. Aquest cuc viu en un tub que excava ell mateix al fang del fons marí, i remou l’aigua per captar partícules d’aliment. De vegades, també entren dins del tub una parella de petits crancs de l’espècie Pinnixa chaetopterana. 1. Un equip d’investigadors estudia com influeix la presènciao l’absència d’una espècie en l’altra. Per fer això, compten quants individus de cada espècie hi ha en divuit zones diferents del fons marí, de 20 m2 cadascuna. Totes les zones presenten condicions similars de fondària,temperatura de l’aigua, salinitat, tipus de sediment, flora i fauna. Els resultats es mostren en la taula següent: [1 punt] a) Calculeu les mitjanes aritmètiques del nombre d’individus de cada espècie a les zones on viuen totes dues, a les zones on viu només Chaetopterus variopedatus i a les zones on viu només Pinnixa chaetopterana. Indiqueu els càlculs que heu fet. b) Representeu gràficament els resultats de l’apartat anterior. 2. En un estudi de laboratori dut a terme l’any 2000, es vanpreparar diversos aquaris per a observar-hi durant setmesos el creixement del cuc Chaetopterus variopedatus.En la meitat d’aquests aquaris també es van introduir parelles de crancs de Pinnixa chaetopterana. Els resultats van mostrar que no hi havia cap diferència en el creixement, el temps de vida i la taxa de reproducció entre els cucs que convivien a l’aquari amb crancs i els que no hi convivien. A partir d’aquests resultats i dels obtinguts en l’exercici anterior, justifiqueu per què la relació entre Chaetopterus variopedatus i Pinnixa chaetopterana no es pot considerar ni un cas de parasitisme ni tampoc de mutualisme. [1 punt] Per què la relació entre Chaetopterus variopedatus iPinnixa chaetopterana no es pot considera r un cas deparasitisme? Per què la relació entre Chaetopterus variopedatus iPinnixa chaetopterana no es pot considerar un cas demutualisme? Exercici 2 Observeu el gràfic següent. En ell es representa el creixement d'una població d'escarabat de la farina en un magatzem de farina (de la que s'alimenta). 1. (1 punt) Descriviu què succeeix en els primers cent dies. I més enllà del dia 200? Justifiqueu la forma de la corba. 2. (1 punt) Suposem que cap el dia 150 introduim una població de 20 individus d'un insecte depredador de l'escarabat de la farina. La taula reflecteix l'evolució de la població d'escarabats (presa) després de la introducció del depredador Temps (dies) 150 175 200 225 250 275 300 Població d’escarabats (individus) 320 250 180 150 180 240 330 a) Amb les dades de la taula, completeu el gràfic corresponent a la presa. b) Dibuixeu l'evolució probable del gràfic del depredador i justifiqueu-ho breument. 3. (1 punt) Depredador i presa mantenen una relació interespecífica entre ells, però d'aquestes relacions n'hi ha de més tipus. Expliqueu-ne dues més, posant-hi un exemple de cada una. Exercici 3 (3 punts) Determinats peixos d'aquari d'aigua dolça sovint pateixen l'anomenada malaltia del punt blanc, caracteritzada per la presència de petites taques blanques a les escates i les aletes. Una anàlisi microscòpica de les taques evidencia la presència d'un protozou paràsit. Submergint durant uns minuts els peixos en aigua amb una concentració salina superior a la de l'aquari els paràsits desapareixen en la major part dels casos. 1) Quin fenomen fa possible que el paràsit desaparegui? Expliqueu les transformacions que experimenta l'organisme paràsit. 2) La taula següent mostra els resultats d'un experiment fet amb peixos d'aigua dolça d'una mateixa espècie que patien la malaltia del punt blanc i eren submergits durant un minut en solucions salines a diverses concentracions. Concentració salina (g ·l-1) 2.5 5.0 7.5 10.0 12.5 15.0 17.5 20.0 22.5 25.0 27.5 30.0 Nombre de paràsits en un peix 150 150 150 150 140 100 45 10 8 5 0 0 NOTA IMPORTANT: Quan es submergien els peixos a una concentració superior a 20 g ·l-1 la major part d'ells morien. Feu un gràfic dels resultats i raoneu a quina concentració és més eficaç el tractament. 3) La mort dels peixos durant l'experiment és un exemple que evidencia que cada espècie té el seus propis marges de tolerància per a una determinada variable ambiental. Expliqueu què vol dir això i il·lustreu-ho amb un altre exemple. Exercici 2 L’any 2007, es va detectar a l’Amèrica del Nord una forta mortaldat de diverses espècies de ratpenats. La causa era una infecció provocada per un fong (Geomyces destructans), que es manifesta per la presència d’un borrissol blanc al musell dels ratpenats. 1) Entre les espècies de ratpenats afectades per aquesta malaltia, n’hi ha que es nodreixen d’insectes i d’altres que s’alimenten del nèctar de les flors de diferents espècies de plantes, de les quals són poŀlinitzadores. Completeu la taula següent indicant el tipus de relació interespecífica que s’estableix entre les espècies esmentades. Justifiqueu les respostes. [1 punt] Tipus de relació Justificació Relació entre el ratpenat i el fong Relació entre el ratpenat i els insectes Relació entre el ratpenat i les plantes 2) A les coves Howes, a l’estat de Nova York, es va dur a terme un cens de la població de ratpenats d’una determinada espècie que hi hibernaven durant els finals dels hiverns de 2004 a 2010. Com en altres coves, aquesta població es va veure afectada per la infecció causada pel fong (Geomyces destructans). Els resultats obtinguts es mostren en la taula següent: [1 punt] Any 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Nombre de ratpenats en hibernació 1092 1361 1229 256 69 50 70 a) Elaboreu una gràfica en què relacioneu el nombre de ratpenats en hibernació a les coves Howes amb el temps. b) Quan es va iniciar la infecció, l’any 2007, aquesta va afectar tots els ratpenats de les coves Howes, des d’aquest moment fins que es va fer el darrer cens, l’any 2010. Tenint en compte aquesta informació, responeu, en termes neodarwinistes, a les preguntes següents relatives a les dades del cens: Com es pot explicar que una part dels ratpenats hagi sobreviscut a aquesta greu infecció? Per què l’any 2010 el nombre de ratpenats va tornar a augmentar? Actualment, els ratpenats que hibernen en aquestes coves poden patir una infecció greu causada per Geomyces destructans? Per què? uploads/Geographie/examen-ecologia-2019-alumnes.pdf