Remerciez-le!

Remerciez @Admin pour avoir partagé cet document gratuitement, de la manière la plus simple, en partageant sur les réseaux sociaux.

Dopa’m i n’aprendré millor Estudi de l’eficàcia de la dopamina sobre la memòria

Dopa’m i n’aprendré millor Estudi de l’eficàcia de la dopamina sobre la memòria. 2 Índex: 0. Introducció ................................................................................................................ 3 1. Introducció teòrica..................................................................................................... 5 1.1. Neurotransmissors ................................................................................................. 5 1.1.1. La dopamina .................................................................................................... 6 1.2. Conductisme .......................................................................................................... 7 1.2.1. Condicionament clàssic ................................................................................... 7 1.2.2. Condicionament operant ................................................................................. 8 1.3. Estimulants ........................................................................................................... 10 1.3.1. Cafeïna .......................................................................................................... 11 1.4. Experimentació amb animals ............................................................................... 11 1.4.1. Ratolins de laboratori .................................................................................... 12 2. Hipòtesi ................................................................................................................... 15 3. Part pràctica ............................................................................................................. 16 3.1. La cria .................................................................................................................. 16 3.1.1. Gàbies ............................................................................................................ 17 3.1.2. Laberints ........................................................................................................ 19 3.2. L’ensinistrament .................................................................................................. 20 3.3. L’experiment ........................................................................................................ 21 4. Resultats .................................................................................................................. 24 Laberint 1: ............................................................................................................... 28 Laberint 2: ............................................................................................................... 28 Laberint 3: ............................................................................................................... 29 Resultats de l’experiment: ....................................................................................... 30 5. Conclusions ......................................................................................................... 32 6. Agraïments: ............................................................................................................. 33 7. Bibliografia i webgrafia: ...................................................................................... 34 3 0. Introducció Aquest treball de recerca és un estudi científic sobre els efectes de la dopamina en la memòria. Però per mi, una de les parts més complicades de realitzar aquest treball de recerca va ser escollir el tema. Des del principi tenia molt clar que volia fer servir ratolins per experimentar, però encara no sabia què podia investigar. Per això, vaig fer una pluja d’idees d’on en van sorgir dues de molt interesants que em van atreure. La primera consistia a veure com actuaven els estimulants sobre la memòria dels ratolins i l’altra, a observar si el reforç positiu influïa en l’aprenentatge dels ratolins. Malgrat que al principi semblaven força diferents i complicades de comparar, quan vaig començar a buscar informació vaig trobar un punt comú, la dopamina, un neurotransmissor que es produeix tant després del reforç positiu com de l’estimulant. Aquest punt en comú va servir per donar-li més lògica a la comparació i a partir d’aquí es va anar fent tot el treball. He dividit aquest treball en tres grans apartats: El primer és la introducció teòrica, on exposo tots els continguts que tenen a veure amb el treball a nivell teòric, com són els neurotransmissors, per explicar la dopamina; el conductisme, que està dividit en condicionament clàssic i condicionament operant, dins del qual hi ha el reforç positiu; els estimulants, i després més concretament la cafeïna, ja que es l’estimulant utilitzat per realitzar l’experiment; i l’experimentació amb animals, que posteriorment es centra amb els ratolins de laboratori. El segon és la part pràctica, on explico l’experiment realitzat per demostrar la hipòtesi. Hi consta la cria dels ratolins, l’ensinistrament i la realització de l’experiment. I l’últim són els resultats, on tracto totes les dades obtingudes durant l’experiment i analitzo per extreure’n conclusions. A més a més, hi ha un petit apartat on s’explica la hipòtesi formulada. L’objectiu principal és, apart de la demostració de la hipòtesi, aprendre com és el fet de realitzar un estudi científic partint pràcticament de zero. Es a dir, havent de formular una hipòtesi, havent de dissenyar un experiment per provar-la i posteriorment realitzar-lo, obtenir els resultats i analitzar-los per extreure’n conclusions i finalment, confirmar o 4 desmentir la hipòtesi. I per si tot això no fos prou complicat, se li afegeix el fet d’experimentar amb animals vius. 5 1. Introducció teòrica 1.1. Neurotransmissors Els neurotransmissors són una part clau del meu treball ja que dins d’aquest grup hi ha la dopamina, que n’és una part important, i els seus efectes ajuden a entendre la lògica de la hipòtesi. Els neurotransmissors són les molècules encarregades de transmetre la informació entre neurones. Per transmetre aquesta informació és necessari un procés anomenat sinapsi. La sinapsi consisteix a connectar la neurona presinàptica (la que transmet la informació) i la neurona postsinàptica (la que rep la informació), que estan separades per la fossa sinàptica. En arribar un impuls electroquímic, a través de l’axó, als botons sinàptics (part final de l’axó, que és bastant gruixuda) que contenen les vesícules sinàptiques (vesícules que contenen els neurotransmissors), aquestes s’uneixen a la membrana i per conseqüència, els neurotransmissors són alliberats a la fossa sinàptica. Un cop a la fossa sinàptica, són captats pels receptors de la neurona postsinàptica, situats a les dendrites (prolongacions del citoplasma amb quimioreceptors que capten els neurotransmissors), que donen la senyal d’emetre un impuls electroquímic a través de l’axó. Els receptors són específics i per cada neurotransmisor hi ha un o més receptors. Al finalitzar la seva tasca, els neurotransmissors es separen dels receptors i es queden a la fossa, on seran o bé destruïts per unes proteïnes anomenades MAO (monoaminooxidases) o bé reabsorbits per la neurona presinàptica mitjançant proteïnes de reabsorció. Figura 1.1: Imatge explicativa de la sinapsis (font: http://www.datuopinion.com). Hi ha més de 60 neurotransmissors i cadascun d’ells és l’encarregat de transmetre un missatge que ve determinat per l’impuls rebut als botons sinàptics. Els més importants són: 6 ● Acetilcolina: actua en les sinapsis de zones del cervell encarregades de la consciència i de la memòria i en les sinapsis de moviments musculars tant voluntaris com involuntaris. ● Adrenalina o epinefrina: augmenta el ritme cardíac, expandeix els bronquis i produeix sensació d’eufòria. ● Adenosina: afecta la somnolència de l’individu. ● Serotonina: present en els processos d’aprenentatge i memorització, en els cicles de son i en l’estat anímic. ● GABA (àcid gamma-aminobutíric): tranquil·litza i redueix el dolor. ● Glicina: tranquil·litza i redueix el dolor en la medul·la espinal. ● Substància P: transmet el dolor. ● Endorfines: augmenten la dopamina i redueixen el dolor. ● Anandamida: participa en els processos de memòria, coordinació i equilibri. ● Dopamina: és l’encarregat de causar plaer, té efectes en la memòria i en la motivació. Ja que és una part important del meu treball, aquí s’explica més extensament. 1.1.1. La dopamina La dopamina activa els receptors postsinàptics D1, D2, D3, D4 i D5. Està regulada per la serotonina i és la precursora de l’adrenalina, és a dir, que la dopamina regula els nivells d’adrenalina. És el neurotransmissor encarregat de causar les sensacions de plaer i de regular les motivacions per executar una determinada conducta. Augmenta la freqüència i la pressió cardíaca, regula el son i l’activitat motora. En el cervell, regula funcions com l’aprenentatge i l’emmagatzematge de la memòria, que es produeix a l’hipocamp, l’atenció i la solució de problemes. També regula l’humor i altres processos, com els càlculs matemàtics simples. La dopamina, a més a més, és el neurotransmissor encarregat de decidir la duració dels nostres records, si seran de curt termini (menys de dotze hores) o de llarg termini. Com que la dopamina està relacionada amb les sensacions de plaer, si aquest record provoca 7 plaer a l’individu, la dopamina activa l’hipocamp que consolida aquest record a la memòria de llarg termini. La dopamina es relaciona amb el reforç positiu perquè en aplicar un reforç sobre un subjecte, els nivells de dopamina d’aquest augmenten, ja que van lligats al plaer, i a l’augmentar els nivells de dopamina, com que també està lligat a la motivació per executar una conducta determinada, es crea una motivació per executar aquesta conducta. La dopamina es relaciona amb els estimulants perquè aquests n’augmenten els nivells, juntament amb els d’altres neurotransmissors. 1.2. Conductisme El conductisme és la part de la psicologia encarregada d’estudiar el comportament, dins del qual hi ha el reforç positiu. El creador del pensament conductista va ser J. B. Watson, inspirat per Ivan Pavlov, que havia descobert el condicionament clàssic anys abans per casualitat. Watson va establir que els únics factors que influeixen en la conducta d’un ésser són els factors externs, els únics que es poden observar, i que els factors interns no influeixen en prendre una decisió; per tant, la resposta d’un ésser davant d’un ambient vindrà determinada per l’ambient mateix i no dependrà de la ment. Segons els conductistes, l’únic àmbit d’estudi de la psicologia hauria de ser el comportament i no la ment, ja que al no poder-se demostrar empíricament l’existència de la consciència i dels processos mentals, no poden ser àmbit d’estudi d’una ciència com és la psicologia. El conductisme es divideix bàsicament en dues parts: el condicionament clàssic i el condicionament operant. 1.2.1. Condicionament clàssic El condicionament clàssic va ser descobert pel fisiòleg rus Ivan Pavlov mentre estudiava el funcionament de l’aparell digestiu dels mamífers. Estava fent un estudi amb gossos als quals alimentava. Cada vegada que els anaven a alimentar, els gossos escoltaven les passes de les persones. Pavlov va observar que els gossos començaven a bavejar cada vegada que escoltaven passes, tot i que no els portessin menjar. Primer va preguntar-se per què els gossos salivaven cada vegada que escoltaven passes i 8 no només quan els posaven menjar. Després, seguint el mètode científic, va realitzar un estudi en què feia sonar una campana cada vegada abans d’alimentar els gossos. Molt aviat, simplement tocant una campana els gossos començaven a salivar. Per això, va concloure que davant d’un estímul neutre (EN), com és la campana, que per si mateixa no produeix una resposta com la salivació, si N’hi ha un d’incondicionat (EI), com és el menjar, el que crea és una resposta incondicionada (RI), com és la salivació. I si són presentats uploads/Geographie/dopam-i-naprendre-millor 1 .pdf