Remerciez-le!

Remerciez @Admin pour avoir partagé cet document gratuitement, de la manière la plus simple, en partageant sur les réseaux sociaux.

INDEX I-Introducció…………………………………………………………………………………...……1 II-Marc Teòric……………………

INDEX I-Introducció…………………………………………………………………………………...……1 II-Marc Teòric………………………………………………………………………………………2 III-Metodologia de recerca i resultats……………………………………………………..………4 IV-Discussió de resultats i Conclusions……………………………………………………………8 Bibliografia 1 I-Introducció La creativitat és una cracterística pròpia de l'èsser humà que ha permés que l'espècie evolucionés en la direcció en la que ho ha fet al llarg del temps. El paper que ha tocat jugar a ambdòs gèneres, així com les seves característiques diferenciadores i semblants, ha estat un factor que ha fet possible aquesta evolució. En quant a l'estudi de la creativitat, és interessant per tant que es tingui en compte els factors que condicionen a homes i dones junts i per separat, i que han fet possible que es desenvolupi de la manera en la que ho ha fet. Basant-nos en els estereotips presents en la nostra societat pel que fa a què diferencia a homes i dones, es considera que els nois tendeixen a tindre més facilitat per les matemàtiques i accions que impliquin càlculs, i les noies més en les llengües i també solen ser més creatives, a més a més, aquest úlim estereotip es veu reforçat pels rols de gènere en relació a l'estètica, que promocionen que les dones solen utilitzar vestuaris amb colors més vius, més complexos, més diversos, maquillatge, pentinants més variats... Per poder entendre la creativitat com a concepte i com funciona, és imprescindible tindre en compte aquestes diferències i com afecten a cada gènere. En aquest treball s'estudiarà la influència que té el gènere en relació a la creativitat, concretament mitjançant l'anàlisi de quatre estudis reflectits en els corresponents articles, es tractarà d'estudiar la hipòtesi que planteja si les noies són més creatives que els nois. Per tant l'objetiu amb el que neix el present treball és comprovar si qualitativament, un gènere és més creatiu que un altre, concretament si les noies són aquest primer. Un dels factors que pot afectar al desenvolupament de l'estudi és que el plantejament de la pregunta d'anàlisi sigui ambigua o massa oberta, ja que l'extensió d'aquest treball no requereix un estudi profund i podrien quedar qüestions penjades, que no podrem respondre. A més a més, les edats dels subjectes analitzats en els articles seleccionats són molt variades, la qual cosa podria fer restar fiabilitat a les concluions, ja que la creativitat tant a nivell qualitatiu com quantitatiu pot variar segons la edat en les estapes de desenvolupament cognitiu per les que passem abans dels 16 anys, no únicament respecte a l'edat, sinó que el ritme amb el que es superen aquestes etapes és significativament diferent entre gèneres, sent les noies, les que passen abans per les etapes més madures. 2 II-Marc Teòric En els articles seleccionats per al present treball, es relaciona la creativitat amb el gènere, valorant les diferències que es troben entre homes i dones respecte aquesta, i posant el focus d'atenció en quin és el gènere més creatiu. Cada article es centra en un aspecte diferent del concepte de creativitat. Taylor i Barbot (2021), es centren en el pensament divergent ja que és un bon indicador del potenvial creatiu perquè implica generar diverses idees originals a partir d'un únic estímul. En el cas de Bart et al. (2015), estudiaren la creativitat amb l'administració del test Torrance Creative Thinking Test (TTCT) el qual desglosa la creativitat en cinc factors: Fluidesa, Originalitat, Elaboració, Abstracció i Resistència al tancament amb l'objectiu d'observar l'evolució de la creativitat entre nois i noies entre les edats de 13 i 18 anys, per tant la definició en la que se basa l'estudi és la que va fer l'autor del test en el seu moment, fent referència a la creativitat com a l'habilitat que ens permet generar noves idees, fer suposicions, solventar problemes i comunicar els resultats. En tercer lloc, Da Costa et al. (2015) entenen la creativitat com un recurs que ha permés a l'especie humana adaptar-se a l'entorn sent clau per afrontar els reptes que un cop solventats garantiren la supervivencia. A més a més descriuen dos factors que composen la creativitat: el producte creatiu ha de ser original i diferent del qual parteix la idea, i en quant a qualitat, ha de ser apropiat i útil per afrontar la situació pel qual s'ha creat. Els autors afirmen que la creativitat és uun atribut personal depenent de diferents factors. Finalment, en l'article de Gralewski (2019) es defineix la creativitat des d'un punt de vista educatiu, i es descriu com l'habilitat que ens permet crear productes novedosos i valuosos i que ajuda a resoldre tasques específiques. Aquest article concretament es centra en el potencial creatiu dels subjectes analitzats, per tant analitza el pensament divergent entre altres factors. Així doncs trobem que el denominador comú entre els quatre articles, és que la creativitat és aquella habilitat que permet la creació d'idees noves a partir d'altres ja existents amb la funció d'afrontar situacions presentades com un problema i que ens ha permés evolucionar com espècie. A més a més aquest concepte es pot desglosar en diversos factors segons els aspectes que necessitem estudiar. Generalment, aquests articles es centren en la part divergent de la creativitat (creació d'idees) i no tant en la convergent (resolució de problemes amb la distribució de les idees ja presents i creades). Com bé hem comentat anteriorment, els articles presentats es relaciona d'alguna manera la creativitat amb el gènere. Depenent de l'objectiu d'estudi s'argumenta aquesta relació de manera diferent, però en tots es reflecteix l'importància de l'interés en aquests dos factors per a poder explicar el curs de l'evolució que ha seguit la nostra espècie així com per a utilitzar-la al nostre favor en el present i en el futur. En els cas dels dos estudis realitzats a persones en edat escolar, de Gralewski (2019) i Bart et al. (2015), la relació entre gènere i creativitat diuen ser interessant per 3 adaptar l'ensenyança i forma de treball en un futur i poder optimitzar-les segons el gènere al qual s'aplica l'alliçonament. En la resta d'articles, Da Costa et al. (2015) i Taylor i Barbot (2021), aquest interès es manté però en altres aspectes que guien la vida de les persones, com seria llocs de treball, per l'ús de les noves tecnologies o tasques quotidianes que impliquin cert grau de creativitat. 4 III-Metodologia de recerca i resultats En el primer article a analitzar: Gender differences in creativity: Examining the greater male variability hypothesis in different domains and tasks de Taylor i Barbot (2021), s'analitza el pensament divergent d'homes i dones mintjançant diverses metodologies pertanyents a dos estudis diferents: en el primer es va analitzar la redacció de la continuación d’històries que els subjectes desenvolupaven a partir de 6 fragments de imatges, i en el segon s'analitzà la redacció d’idees abocades per cada subjecte basades en la interpretació d'informació visual. En el primer estudi es va utilitzar una mostra composta per 120 participants, extrets d'una universitat estatunidenca, amb una edat de entre 18 i 53 anys, sent 21.38 l'edat mitjana. La bateria d'evaluacions administrada als subjectes, es va fer tant en un entorn controlat com en un no controlat, sent aquest últim a casa de cada subjecte de manera lliure i es van donar 5 setmanes per acompletar totes les proves. Cadascuna d'aquestes proves consistia en tres fotografies en blanc i negre mostrades a l'inici, a la mitat o al final d'una història, i els participants havien d'acabar de redactar la història a partir dels fragments de les imatges. La fiabilitat de cada prova era acceptable, sent α= 0.82, α=0.85, α =0.79 i α =0.75 respectivament en el cas de cada història presentada. La validesa dels instruments emparats no es veu reflectida en l’article. El registre de dades es va fer de manera qualitativa. Els resultats obtinguts en aquest estudi van mostrar que no hi havia diferències significatives entre nois i noies però que en quant a la varietat, els homes obtenien lleugerament resultats més elevats i en la distribució del resultats, ja que aquests eren més pronunciats tant en màxims com en mínims en el cas d’aquest sexe. Tot i així, es va observar que les noies obtenien puntuacions més altes quan es tractava de subjectes amb menys de 16 anys, però en majors d'aquesta edat, les puntuacions entre sexes eren equitatives, diferències que es van atribuir a l'edat dels subjectes més que a l’influència del sexe. En el cas del segon estudi, la mostra estava composta per 529 participants recollits d'un institut del mateix país els quals tenien entre 11 i 18 anys amb una edat mitja de 13.28 anys. L'instrument utilitzat en aquest estudi és l'Alternative Uses Task (AUT), administración del qual consisteix en escriure totes les idees possibles en relació a una imatge proporcionada per l’investigador durant 8 minuts. Per analitzar el potencial de creativitat es va usar l' EpoC drawing task, que consisteix en la creació d'un nou objecte a partir de les porcions de 8 objectes quotidians mitjançant el dibuix. La fiabilitat d'aquest instrument és acceptable sent α= 0.76 i la validesa no s’anomena en l’article. Els resultats d'aquest segon estudi, mostraven que hi ha diferencies significatives entre uploads/Philosophie/creativitat-cognicio-i-tecnologia.pdf